Fa uns dies, vaig visitar les coves de Sant Josep, que estan en la Valld’Uixó.
Són molt antigues, ja les utilitzaven els homes prehistòrics.
Dins d’elles, hi ha aigua potable que forma llacs, per on pots anar en barca. No se sap el seu origen, pot ser que s’haja format per l’aigua de la pluja filtrada per la terra anys i anys. La temperatura de les coves es manté sempre a 20 graus.
La cova fa aproximadament tres quilòmetres de llarg. Hi ha moltes estalactites, algunes de fins i tot 3.500 anys. Juntes fan efectes molt bonics, com la cascada de la flor, la medusa, també està el llac Diana, la galeria dels sifons i la sala de les rates penades; també hi ha una pedra que sembla un gos assegut, entre moltes altres coses.
Carles Martínez
Ja fa prou anys, quan jo era joveneta vam fer una excursió amb gent de Meliana, en autobús, a les coves de Sant Josep i la veritat és que em van impactar molt. Era de les primeres coves amb aigua que veia, hi havia una pedra que al passar la barca la podies tocar, el barquer ens va dir que si la tocaves trobaves núvi o núvia, i de colp, totes i tots la vullguérem tocar. Quina gràcia !!! No???? Ens ho passarem tan bé que m’enrecorde com si fora ara. Me n’alegre que us agradaren tant com a mi. Un beset a totes i tots