Aquest curs en la classe de Tercer férem un experiment per aprendre a orientar-nos.

Buscàrem un lloc al pati del Pius XII, on li pegara el sol sempre que estiguérem a l’escola i quan el trobàrem férem una creu en terra amb el guix.

A l’endemà, a les 9 del matí anàrem i en la creu es ficà la nostra companya Carla.  El sol estava eixint per damunt de la finca del nostre company Antonio, tots estiràrem el braç dret cap a eixe punt : era l’est. El sol al matí ix per l’est. També marcàrem a terra amb guix l’ombra de Carla, era llarga i apuntava en sentit contrari, l’oest.

A les 12 hores tornàrem a baixar. Carla tornà a col·locar-se en la creu, el braç dret on el tenia al matí, el sol estava dalt en el cel, molt alt, a la seua esquena estava el sud. Marcàrem amb guix l’ombra de la xiqueta: era curta i apuntava desde la seua cara cap allà, el nord.

A les 3 de la vesprada tornàrem a baixar. Carla es col·locà en la creu en la mateixa posició, el sol havia baixat un poc i anava cap a l’altra banda. L’ombra era un poc més llarga que abans i estava entre el nord i l’est.

Per últim, baixàrem a les 5, Carla es tornà a ficar al mateix lloc, el sol havia baixat molt, quasi tocava les finques del carrer Santa Teresa, ella estirà el braç esquerre cap a eixe punt : era l’oest. L’ombra era llarga i apuntava cap al punt on havia eixit el sol, l’est.

Així és que comprovàrem que el sol ix per l’est, durant el matí va pujant pel cel fins estar molt alt al migdia i després torna a baixar fins amagar-se per l’oest. Mentres, l’ombra nostra va en sentit contrari.

Ens ha agradat molt l’experiment, tots voliem posar-nos a la creu, però Eva ens ha explicat que no podia ser, havia de ser sempre la mateixa persona perquè si  canviava l’altura del xiquet l’experiment no era correcte.

Gemma Bauset